Home Història 1969-1974: El Rvd. Isidre Amat Llopis
1969-1974: El Rvd. Isidre Amat Llopis PDF Imprimeix Correu electrònic

El senyor és el meu pastor, res em mancarà.

SALM 23: 1.

 

 

EL RVD. ISIDRE AMAT.

 

A començaments de l'any 1969, es va jubilar el Rvd. Salvador Sevilla Albert i fou nomenat nou pastor de la congregació el Rvd. Isidre Amat Llopis.

El Rvd. Amat era de les terres d'Alacant. En ell destacava una gran afició a la cultura, especialment per la poesia i durant un grapat d'anys fou un constant col·laborador de la revista “La Luz”.

 

Havia estat Pastor a l'Església Baptista de Sabadell.

 

En la seva època com a pastor destaca la construcció i inauguració del nou Temple, així com la inclusió de la I.E.R.E. en el registre de Associacions Confessionals.

 

 

ACTIVITATS D'AQUESTS ANYS.

 

En el 47è aniversari del primer Temple, que es va celebrar el 29 de juny de 1970, es van fer diverses activitats com concursos de dibuix, fotografies i petits treballs d'escultura en ferro, filferro i fang. Es va establir el premi “Antonio Estruch” per a treballs artístics i religiosos. Per part del jovent es va interpretar una parodia d'una emissió de radio.

En aquests anys la I.E.R.E. es va anar desvinculant d'Esforç Cristià i les activitats de Joventut es van anar formalitzant dins la pròpia estructura. Es continuaren celebrant festes per part dels joves. A Nadal de 1971 es va interpretar el retaule modern “Pasqua i alliberament”.

 

Els joves de l'església, junt amb els d'altres esglésies d' Espanya, especialment València i Sevilla, van fer intercanvis amb joves alemanys. El que després fou bisbe, Rvd. Arturo Sánchez, va ser un inestimable coordinador d'aquestes trobades.

 

A desembre de l'any 1972, es va celebrar a València, una Convenció Regional de l'Església, en la que es va començar a parlar de la creació d'una segona diòcesi a Espanya, que hauria d'haver estat formada per Catalunya i València.

 

 

LA LLEI D'ASSOCIACIONS RELIGIOSSES.

 

El dia 7 d’octubre de 1971 es va reconèixer a la I.E.R.E. d'acord amb el que va establir la Llei 44/67, de 28 de juny de 1967, com associació confessional no catòlica, amb els drets i deures que aquesta normativa comportava. Va ser inscrita amb el número 156. A setembre de 1972, es va reconèixer la Secció de Sabadell com a lloc de culte de l'Església Reformada.

 

 

EL NOU TEMPLE.

En els últims anys de l’exercici del ministeri del Rvd. Sevilla, l' Ajuntament ja havia plantejat la necessitat de millorar les façanes del immoble, ja que estaven molt malament, i necessitaven d'una bona obra d’arrebossat.

En aquesta situació, el primer problema de la Junta i el nou Pastor, va ser la de donar resposta a les notificacions de l'Ajuntament, que demanaven una ràpida adequació de la façana.

 

Malgrat tot, en aquells moments i donat l'estat deplorable en que es trobaven els edificis de l'immoble, es va pensar que com s'havia fet feia poc temps a Salamanca, el millor era construir una nova església, aconseguint una permuta profitosa amb una empresa constructora.

 

Mica a mica, es va anant donant forma al projecte, definint que la part destinada a Temple no devia de tenir pisos al damunt, i que un número determinat d'aquests haurien de quedar de propietat de l'església, com conseqüència de l'operació. Dos es pensaven destinar a casa pastoral i a activitats de la pròpia parròquia. Però un cap acabades les obres l’Església va haver de comprar el pis pastoral.

 

Finalment, l’11 de setembre de 1972 es va celebrar a l’antic Temple el darrer culte, seguit d’un dinar fraternal en un restaurant.

 

Pocs dies després es va portar a terme la demolició del Temple, així com de la casa pastoral i salas anexes i es van iniciar les obres del nou inmoble.

A partir d’aquesta data els cultes es van celebrar a l'edifici de la “Comunitat Religiosa de les Germanes de Santa Tereseta del Nen Jesús”, al carrer General Mola 248 (actualment C. del Sol), a les que tenim que agraïr aquesta prova de cristiana estimació.

 

 

LA INAGURACIÓ DEL NOU TEMPLE.

 

Es va celebrar el dia 12 de octubre de 1973, amb l'assistència de membres de les esglésies de Catalunya, Castella i València.

 

A les 11 del matí, una processó formada pels membres de la Junta Parroquial, representants dels Grups de Senyores i de Joves, tot seguits dels preberes de les esglésies de Madrid, Salamanca, Valladolid, València, Barcelona i Sabadell, va sortir del local parroquial, precedint al Bisbe Rvm. Ramon Taibo, fins a la porta principal del nou Temple. Allà els esperava el Secretari de la Junta Parroquial, en aquella època Sr. Antonio Sánchez, que llegí la petició de consagració. Va contestar el Bisbe concedint la seva complaença i es va entrar al temple seguint el mateix ordre i recitant el Salm 24. Llegida l'Acta de Consagració fou signada pel Bisbe. Després tingué lloc un culte de Santa Comunió, en el que el Rvm. Taibo va fer un sentit sermó amb la seva veu potent. Entre els assistents figurava el vice-president de la I.E.E., Sr. Sebastián Rodríguez, el Pare Josep Boada de l’Arquebisbat Catòlic de Barcelona i el Vicari Episcopal de Sabadell Dr. J. Brustenga.

 

En el local parroquial es va instal·lar un basar i un stand de llibres.

Seguidament, es va celebrar un menjar de germanor a un restaurant amb més d'un centenar d'assistents, i la presència dels pastors jubilats Rvds. Sevilla i Navarro.

 

A la tarda, la Coral Al·leluia de la Primera Església Baptista de la ciutat va interpretar un concert, sota la direcció del seu mestre Pere Puig.

L’acte destacat del dia següent va ser la projecció de la película “Tierra Santa”.

 

També es va tenir un servei solemne de Santa Comunió.



 
Església de Crist