Home Història 1952-1969: del trasllat del Rvd. Navarro a la jubilació del Rvd. Sevilla
1952-1969: del trasllat del Rvd. Navarro a la jubilació del Rvd. Sevilla PDF Imprimeix Correu electrònic

Feliç l’home que suporta la temptació, perquè una vegada n'haurà triomfat, rebrà la corona de la vida que el Senyor ha promès aquells que l'estimen.

JAUME 1: 12.

 

 

EL RVD. SALVADOR SEVILLA ALBERT.

 

Va arribar a Sabadell, junt amb la seva família, en el mes de juny de 1952, per fer-se càrrec d’aquesta congregació. Venia de l'església de Jesucrist de València on havia col·laborat amb entusiasme en diverses activitats, sota la direcció del Rvd. Daniel Regaliza. L'any 1951 fou ordenat diaca, el dia 26 d'octubre i dos dies després Prebere pel M. Rvd. James McAnn, Bisbe de Meath (Irlanda).

 

Al morir el Rvd. Regaliza, passà a dirigir la congregació de València durant un bon nombre d’anys.

En diverses ocasions fou membre de la Comissió Permanent, i al morir el Bisbe Santos M. Molina, al mes d’agost de 1966, va actuar alguns mesos com a President en funcions del Sínode, en la seva qualitat de Vice-president, fins al Sínode del mes de novembre.

 

Va estar al càrrec de l’església de Sabadell fins el 1969, any de la seva jubilació.

Nascut a Monóvar (Alacant) el 10 de gener de 1902. Va compaginar durant la seva època a València el seu treball per l'església amb el de fotògraf.

 

 

MORT DEL RVD. ESTRUCH I LA SEVA MULLER.

 

L'any 1954 van morir la muller del Rvd. Estruch, Na Magdalena Cabrera, i uns mesos després el propi Rvd. Antonio Estruch.

 

L'ofici d'enterrament de la senyora Magdalena va ser fet pel Rvd. Busquets i el sermó el va desenvolupar el Rvd. Sevilla. Hi van assistir el pastor Metodista de Rubí, Sr. Joan Capó i el pastor Baptista de Sabadell Sr. Joaquim Pastor.

 

Uns mesos després, el dia 14 d’octubre de 1954, va morir als 84 anys d'edat el Rvd. Estruch. El servei religiós del temple fou dirigit en la part d'ofici pel Rvd. Busquets, amb un sentit sermó del pastor de l'església Rvd. Sevilla. També van intervenir els pastors de la I.E.E. Srs. J. Bell, G. Cañellas, Benjamín Heras y M. Gutierrez Marín (que aquell any era el President Nacional de l’Església). Al cementiri l'ofici fou dirigit pel Rvd. Sevilla, intervenint també els Srs. Bell i Heras, així com el Sr. Joaquim Pastor de l’Església Baptista. Abans d’acabar l'acte va arribar el pastor de l'església de Madrid, Rvd. Araujo, que va dir unes sentides paraules.

 

 

ELS PROBLEMES DELS ANYS 50.

 

Per les esglésies “protestants” continuaven sent anys molt difícils. Com comentàvem al capítol anterior, hi havia moltes dificultats per poder exterioritzar la fe fóra del recinte dels temples, ja que estava prohibit. Però la gent no defallia i vivia molt intensament la seva fe, donant testimoni personal i col.lectiu sempre que era possible. No es van deixar de celebrar els cultes, reunions, trobades, festes, convencions, etc.

 

 

LA VISITA DEL BISBE DE MINNESOTA.

 

Un dels primers grans aconteixements de l’època fou la visita del Bisbe de Minnesota (Estats Units), el Molt Rvd. Stephen Keeler, a finals d’octubre de 1954 per realitzar confirmacions. Va visitar les congregacions de Sevilla, Sabadell i Barcelona celebrant un total de 134 confirmacions. A la nostra parròquia es van confirmar 42 persones en un culte extraordinari, ple d’emoció i fe. El Rvd. Sevilla, d’acord amb les instruccions rebudes, ho preparà amb tota discreció i a una hora que no aixequés sospites. El Bisbe va arribar i marxar sense que ningú se n’adonés, però per la congregació i el seu pastor aquest acte va tenir un gran significat espiritual i va donar molta esperança a tots.

 

Amb el pas dels anys, i quan tot començava a canviar, encara que molt lentament, es van rebre moltes visites d’amics que ens ajudavan en molts aspectes i des de molts llocs, gràcies també a que ja teniem Bisbe, el recordat Molt Rvd. Santos M. Molina.

 

 

ACTIVITATS DE L'ESGLÉSIA.

La congregació vivia atenta els seus deures cristians. Tots els diumenges es celebraven els cultes en els que es desenvolupaven els Oficis Matutins i Vespertins, com també el culte de Santa Comunió. També tenien lloc les diferents festivitats litúrgiques: Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pentecosta, etc.

 

Durant la setmana es feien reunions d'oració, estudis bíblics, reunions de joves, escoles dominicals, assaigs de cor. També es preparaven obres de teatre per Nadal, el dia de la Mare, o solament per poder estar junts. Aquests actes lúdics s’aprofitaven per testimoni de la nostra fe, perque encara que fós teatre el missatge per part del pastor sempre estava present. En moltes ocasions acompanyava a l’obra teatral de tema plenament bíblic.

 

 

ESFORÇ CRISTIÀ.

Com a membres actius d’Esforç Cristià es mantenia una estreta relació amb les esglésies Evangèliques i Metodistes de Barcelona i Rubí, respectivament.

Ja ens els anys 60, es va celebrar una convenció d’ E.C a l'església. El temple, el pati i en general totes les dependències van quedar petites per rebre a tants germans. El testimoni va ser gran, perquè per primera vegada en molts anys es va congregar en aquesta parròquia una gran quantitat de creients alabant a Déu, amb cants que se sentien des del carrer, oracions i les prediques a càrrec del pastor, i d'altres pastors i membres d’esglésies germanes.

 

Tots els anys es procurava fer una excursió unida i una convivència amb la resta d’esglésies, el que va permetre tenir una gran amistat i companyonia.

Aquest contacte també va estar present amb les Esglésies Baptistes de la ciutat. No podem oblidar que durant molts anys va dirigir el cor de la nostra església el Sr. Puig, membre de la Primera Església Baptista de Sabadell. Això mostra la bona relació de veïnat per part d’ambdues congregacions.

Amb aquest esperit ecumènic, la nostra parròquia fou pionera en aquest tema.

 

ECUMENISME.

Les primeres trobades ecumèniques a Sabadell tingueren lloc a la nostra església. Eren dies difícils per treballar aquest tema, però tots eren persones valentes i convençudes que l'entesa i la unió entre els cristians era indispensable.

Arribaven des de Barcelona o d'altres poblacions al capvespre, un cop acabada la jornada laboral (molt diferent de l’actual) i es reunien a la sala del teatre, que era la que quedava més apartada del carrer, quasi com si fos a la clandestinitat. Les converses parlaven del que ens unia i de tenir una relació lliure i cristiana entre tots.

 

Avui dona un gran goig veure el Moviment Ecumènic fent el somni d'aquells que es reunien, a porta tancada, per sentir-se més germans.

 

No podem més que recordar, quan tothom havia arribat a la reunió, les paraules del Rvd. Sevilla amb el seu accent alacantí: “Hi som tots. Doncs tanquem la porta i ací no passa res.”

 

 

L'HOSPITAL EVÀNGELIC.

També podem destacar d’aquells anys, la presència de la nostra congregació, en la persona del seu pastor, en els treballs per recobrar l’Hospital Evangèlic, en aquell temps “Hospital de les Colònies Estrangeres”, per tots els evangèlics d’Espanya. Foren dies difícils que van necessitar de l'esforç de la nostra parròquia i del seu pastor.

 

 

LA MISSIÓ DE TERRASSA.

Es va treballar amb els pocs membres que quedaven de la missió de Terrassa fent cultes i visites pastorals, acompanyat per membres de l’església així com del Bisbe Santos M. Molina en algunes ocasions.

 

TEMPS DE LLUITA.

Es van lliurar batalles a l’Ajuntament i als jutjats reclamant els nostres drets civils que ens eren negats pel sol fet de ser “protestants”. En aquest punt, tant el pastor com la congregació van donar un testimoni de fermesa i fe que va haver de ser reconegut i acceptat pels mateixos que ens negàven el nostre lloc a la ciutat i a la societat. Sense adonar-nos, estavem contribuint a la llibertat de la que avui podem gaudir i que molts dels que van lluitar per ella no hi van ser a temps per la tardança en que ens va arribar.

 

Tot es va fer per la glòria i honra del Senyor, perque la seva església fós considerada i respectada.

 

Des d’aquestes pàgines el nostre record per tots els que van viure la seva fe i lluitaren per ella en aquests anys: el Rvd. Salvador Sevilla, la seva esposa Sra. Filomena i tots els membres d’aquesta congregació que hi van participar, ara alguns d’ells davant la presència del Senyor. Tots es mantingueren ferms, malgrat les dificultats i adversitats, el seu compromís i treball amb Déu i aquesta església són d’admirar, agraïr i recordar. El Senyor els acompanyà i guià deixant obert un camí que hem de continuar. Com ells, tenim el millor aliat. Seguim els seus pasos, tenim 100 anys més per endavant.



 
Església de Crist