Home Història 1946-1952: de la reobertura del Temple al trasllat del Rvd. Navarro
1946-1952: de la reobertura del Temple al trasllat del Rvd. Navarro PDF Imprimeix Correu electrònic

Jesús diu: Jo sóc la resurrecció; qui creu en mi, encara que mori, viurà; I tot aquell que creu i viu en mi no morirà eternament.

JOAN 11: 25 - 26.

 

 

ESFORÇ CRISTIÀ.

Va renovar la seva activitat de joves aquesta Societat amb excursions, reunions d’oració, activitats teatrals, estudis bíblics, assaigs i controvèrsia.

 

L'any 1948 es va decidir publicar un butlletí interior.

 

El dia 29 de juny de 1949 es va fer un sentit homenatge a en Joan Estruch Simó, durant el qual se'l va anomenar soci honorari. Germà gran del pastor Antonio Estruch, fou un actiu col·laborador seu, especialment a les escoles.

 

El dia 1 de novembre de 1949 es va celebrar una Jornada de Companyerisme a la que van assistir membres de diverses esglésies.

 

Ja en els anys 50 es va comprar un ping-pong i una pilota de futbol, i van començar a fer-se campaments de Joventut.

 

 

MALALTIA DEL RVD. ESTRUCH.

 

Segons ens explica en Pasqual Llongueras, (que durant alguns anys va ser membre de la Junta Parroquial) en una col·laboració feta a la revista “La Luz” al juliol de 1980, el Rvd. Estruch es trobava als anys 40 esgotat, sense mitjans econòmics, malalt i passant moltes privacions. Fins que un dia fent el sermó del matí es va quedar sense veu. Davant d'aquest fet, els caps de família es van reunir a casa d’en Josep Ferrer i van prendre l'acord de passar-li una mensualitat, i també remetre una carta al Comitè d'Auxili de Londres, amb la signatura de tots els membres de la Junta Parroquial. El senyor Mac Andrew, els va contestar, felicitant a la Junta per la seva acció i també informant-los que en forma personal havia tramès un xec. El 19 de març de 1947, recuperat de la seva malaltia, se li va fer un homenatge amb membres de la congregació i d'altres esglésies. No obstant, el Rvd. Estruch patia de catarates i cada any que passava la seva salut era més dolenta.

 

EL PASTOR JOSEP BELTRÁN.

 

L'any 1949 va començar treballant a l'Església de Barcelona el pastor Josep Beltran, procedent de l’Església Baptista. Donada la situació personal del Rvd. Estruch va estar uns mesos col·laborant amb ell. Es tractava d'una persona molt intel·ligent, entusiasta i comunicativa, però que no va tornar al poc temps a l’Església Baptista i el Rvd. Estruch va quedar novamente sense col.laborador.

 

 

ENTORN.

Al mes de maig de 1948, el Govern Civil de Barcelona indicava en una Comunicació que s'estaven donant moltes extralimitacions a la forma d’actuar de les confessions religioses no catòliques, especialment les protestants, pel que es recordava que si bé es reconeixia el dret de culte, no eren permeses ni les cerimònies, ni les manifestacions públiques d'aquestes confessions, especialment el proselitisme. Tampoc eren permeses la fundació d’escoles per l'ensenyament, donatius aparentment benèfics, centres recreatius, etc. A Sabadell, en una reunió de la Comissió Permanent de l'Ajuntament, consta un Acta de 22 de juliol de 1948, en la que s’asenyalava la seva preocupació per l'expansió de les esglésies evangèliques de la ciutat.

 

Els dies 7 a 9 de juliol de 1949, es va celebrar a la nostra ciutat una Conferència de Pastors de la nostra Església, per estudiar els problemes que per diverses circumstàncies provocava la falta de més pastors. En aquests moments només hi havien dos, de més de 70 anys, els Rvds. Antonio Estruch i Fernando Cabrera i com Diaca en Santos M. Molina, que al cap d'uns anys esdevindria Bisbe. En aquesta sessió es van acordar donar llicències de Lector per a Salvador Sevilla i Josep Beltran.

 

 

EL RVD. LUÍS NAVARRO.

El Rvd. Luís Navarro Rico va nèixer a Monóvar (Alacant) en una familia molt catòlica.

Va ingresar en un seminari de Teología. Va arribar a ser un eminent jesuita amb càrrec.

 

En un moment de la seva vida, i per causes molt personals, va deixar els hàbits i entrà directament a formar part de la I.E.R. Aquesta actitut va possar en contra a la seva familia qui el va rebutjar i fins i tot el va desheretar.

Quan el Rvd. Estruch va passar a la situació de jubilació per la seva edat avançada i la precària salut, la I.E.R. va donar la plaça al Rvd. Navarro per dirigir la parròquia de Sabadell.

 

Va arribar a aquesta congregació el 15 de gener de 1951 amb el propòsit d’exercir el seu ministeri. Però certes dificultats i les seves pròpies circumstàncies personals van fer inviable la seva tasca com a pastor de la Iglesia de Cristo.

 

Uns mesos després de la seva arribada és traslladat a l’església de Salamanca on si va desenvolupar el seu ministeri.

 

El seu pas per la congregació de Sabadell fou breu, però el seu record està present en la memòria dels qui el van conèixer.



 
Església de Crist