Home Història 1939-1945: de la fi de la Guerra Civil fins a la reobertura de l Temple
1939-1945: de la fi de la Guerra Civil fins a la reobertura de l Temple PDF Imprimeix Correu electrònic

He fet un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.

2ª TIMOTEU 4: 7.

 

 

ELS PROBLEMES D'AQUEST PERÍODE.

 

Des de l'entrada de l'exercit nacional el mes de gener de l'any 1939, al mes de juny de 1940 es van poder continuant celebrant cultes. En aquest mes un ordre del Govern Civil de Barcelona va fer tancar l'església.

 

En aquells difícils moments la Junta Parroquial estava composta per en Josep Ferrer com Delegat al Sínode, en Pasqual Llongueras com a Secretari, en Joan Garriga com a Tresorer, en Joan Estruch, germà del pastor, com a Ecònom de l'església i en Ramón Ribas com Ecònom del pastor, encara que els primers mesos aquest últim els va passar en un camp de concentració a França.

 

Al restar tancada l'església els Rvds. Estruch i Torollo, anaven a les cases dels membres, administrant la Santa Comunió, però això va durar fins que el Governador Civil, el Sr. Correa, va enviar un Ofici en el que desterrava els Ministres a més de 100 quilomètres de Sabadell.

 

Sobre aquesta situació l'Alcalde Marcet va publicar en el seu llibre autobiogràfic “La meva ciutat i jo”, un capítol dedicat en la seva major part al Rvd. Estruch, en el que explica que sempre es va considerar Alcalde de tots els sabadellencs, sense discriminacions i sense tenir en compte el seus pensaments i creences polítiques i religioses. Continua dient que a la ciutat convivien en temps de la República, les més variades representacions en l'ordre religiós, i encara que en la seva major part van desaparèixer durant la guerra i postguerra civils, no va passar això en les confessions protestants més tradicionals, fonamentalment perquè gaudien de la protecció de països estrangers, entre ells Anglaterra. També senyala que un grup d'intransigents, amb suficient influència política, van presentar una denuncia davant del Govern Civil, que va ser la causant de l'Ofici.

 

Finalment comenta que va fer les gestions necessàries per que l'ordre fos revocada i així aconseguir d'una forma o altre evitar l'ordre de desterrament. En tot moment el Rvd. Estruch, a qui unia una bona amistat amb el Sr. Marcet, i l'Església Reformada van agrair la bona acollida i col·laboració que trobaren en tan singular Alcalde.

 

Aquesta gestió figura documentada en una Instància que varen remetre, per mitjà de l'Alcaldia, els Rvds. Estruch i Torollo i que fou acompanyada d'una altra del propi Alcalde, on sol·licitava que se'ls deixes continuar a la ciutat, i que ja es vigilarien les seves activitats. El dia 26 de febrer de 1941, el Govern Civil concedí un mes de demora a la seva ordre, tot donant ordre a l’Ajuntament que vigilés les practiques religioses dels afectats. No obstant no hi ha que oblidar que l'actuació del Sr. Marcet no es va limitar als documents dels que avui en tenim constància, sinó que determinades gestions personals van ser bàsiques per a la solució favorable a la supresió de la pena que havia estat imposada als nostres pastors.

 

Transcorregut un cert temps, i com els mitjans econòmics de que disposava el Rvd. Estruch i la seva família eren molt limitats, va començar a donar classes de repàs a nens. Al tenir coneixement determinats grups, van aconseguir col·locar policia a la porta de la seva casa. Al comprovar els fets, es van emportar el Rvd. Estruch a Comisaria, on per sort va coincidir amb el Sr. Marcet, que una vegada més el va ajudar, aconseguint que tornés a casa sense càrrecs.

 

Durant anys els nens de les escoles religioses catòliques properes, es van dedicar a tirar pedres per trencar els vidres de l'escola, el que va provocar la necessitat de que els membres de l'església es turnessin en treballs de vigilància.

 

 

REOBERTURA DEL TEMPLE I MORT DEL RVD. TOROLLO.

 

L'any 1945 finalitzà la segona guerra mundial amb la victòria dels aliats, i la posició internacional d'Espanya canvià sensiblement.

 

A nivell intern es va promulgar el “Fuero de los Españoles”, que en teoria permetia que tot espanyol pogués practicar les seves creences religioses, encara que deixava el monopoli del proselitisme en mans de l' Església Catòlica.

A la realitat es tracta d’un canvi forçat, que dugué a una situació de llibertats pràcticament inferior a la Constitució de 1868.

 

El dia 14 d'agost de 1945 el Rvd. Estruch demanà la reobertura del temple, d'acord amb la nova normativa, en Instància tramesa a l’Ajuntament que aquest va fer arribar al Govern Civil.

 

Els dies 21 i 22 de setembre de 1945 es celebrà a Sabadell una conferència dels Ministres que integraven la Comissió Permanent Rvds. Antonio Estruch, Fernando Cabrera i Manuel Borobia, prenent-se acords per aconseguir la reorganització de l'església.

Finalment el dia 29 de novembre de 1945, l' Alcaldia remet resposta a l'instància, conjuntament amb la també presentada per en Bonaventura Reginaldo Raubert de la Església Baptista, en el sentit de que el Ministre de la Governació, previ acord del Consell de Ministres, autoritza a les confessions diferents de la Catòlica Romana el ple exercici dels seus cultes propis a tot el territori espanyol, sempre que tinguin lloc a l’interior del seus temples, sense cap tipus de manifestació o exteriorització a la via pública, i que l'actuació dels seus Ministres es concrenti al seu treball espiritual, i que no facin cap altra activitat que les de caràcter piatós i en general de culte.

 

De mica en mica va començant a aparèixer una llum, desprès del llarg túnel que havia fet tornar enrera els drets religiosos per un període de més de 100 anys.

A la documentació de l'església, el llibre d'Actes del Grup de Joves d'Esforç Cristià, reflecteix clarament aquest període, ja que l'última Acta es de 2 de abril de 1935 i la següent es de 13 de gener de 1946. És com si aquest període de més de deu anys, en que tantes coses varen passar, no hagués existit.

 

El 23 de desembre de 1945, després d'una penosa malaltia, va lliurar la seva vida al Senyor el Rvd. Juan Francisco Torollo González, gendre el Rvd. Estruch, que va ser durant 15 anys el seu inestimable col·laborador tan a l’escola com pastor a l’Església. L'enterrament, fet amb les degudes autoritzacions de l'Alcaldia, ja es va poder celebrar al cementiri, que pels no catòlics va figurar durant molts anys separat de la resta.



 
Església de Crist