Home Història 1923-1939: de la inauguració del nou temple a la guerra civil.
1923-1939: de la inauguració del nou temple a la guerra civil. PDF Imprimeix Correu electrònic

Beneeix, el Senyor, ànima meva, no t'oblidis mai dels seus favors.

SALM 103: 2.

 

 

EL NOU TEMPLE.

La gran il·lusió del Rvd. Estruch i de la seva congregació des de feia anys era aixecar un temple on poder alabar i donar gràcies a Déu.

Una vegada van haver comprat l'immoble del carrer Victor Balaguer (posteriorment C. General Mola i actual C. del Sol), amb la casa i els locals per a escoles, es van començar a recollir aportacions per a aconseguir-ho. Quan van poder comptar amb una certa quantitat de diners i el recolzament del Comitè de Londres, es posa fil a l'agulla i es busca un arquitecte que preparés els plànols. Per aquest treball professional va ser elegit en Josep Renom. El contractista d'obres fou en Jaume Vergés.

Pel Rvd. Estruch la mort del seu fill i els problemes que van portar les obres li van donar molts maldecaps, fins al punt d'afectar-li la salut, just a l'any que havia de ser el millor de la seva vida.

 

Malgrat tot, el Temple es va construir i el dia 29 de juny de 1923 es va portar a terme la seva solemne inauguració.

 

Cinquanta anys va estar aquella església, just a la cantonada del Carrers Duran i Sol. Ocupava una àrea de 216 m2, tenint 9 de façana al carrer Balaguer i uns 24 de fons que corresponien al carrer Duran. L'alçada era de 7 metres. El Temple estava format per amples finestres a la façana i els laterals. Per tot el llarg de la paret interior hi havia un sòcol, imitació de noguera, i per sobre d'aquest un fris en el que en caràcters gòtics, es podien llegir uns texts escollits de les Escriptures. Les parets estaven pintades d'un color gris perla. Al presbiteri hi cabien fins a onze persones i a les parets hi havien escrits texts bíblics. En el centre estava la taula per la Comunió, i als dos costats els reclinatoris pel servei litúrgic i les lectures de la Bíblia, i ja a fóra es trobava a la dreta el púlpit i a l'esquerra la pila baptismal. Tots el mobles del presbiteri eren de fusta de noguera. En el Temple hi podien cabre fins a 500 persones i en el seu moment fou un els temples evangèlics més grans d' Espanya. Per la seva disposició era semblant al del carrer Beneficència de Madrid.

 

En l'entorn polític de l'Estat, aquests moments van coincidir amb una situació en la que Garcia Prieto, Marqués d'Alhucemas, home de pensament lliberal i progressiu, encapçalava el govern, i entre els seus objectius estava una reforma de l'article 11 de la Constitució, que feia de la religió Catòlica Romana la religió de l'Estat. No obstant això, el mes de setembre, hi ha canvis i comença la Dictadura del General Primo de Rivera.

El culte inaugural.

Va començar a les 11 del matí. Hi havien, acompanyant als membres de l'església, germans de les de Terrassa, Monistrol de Montserrat i San Vicenç de la I.E.R., així com també de les Esglésies Evangèliques de Rubí, Clot, Poble Nou, Diputació i altres. Representant l'Ajuntament de la població figuraven el Tinent d'Alcalde Sr. Vilanova, el Mestre de Cerimònies Sr. Pons i els regidors Srs. Puigcasañas, Palasí i Mompel, així com varis guàrdies municipals que, amb el seu uniforme de gala, varen estar de peu en ambdós costats del presbiteri. En el mateix, tenien lloc de prioritat: el President del Sínode de la I.E.R. Rvd. Daniel Regaliza, el ministre de l'església Rvd. Estruch, el de la veïna ciutat de Terrassa Rvd. Nicolàs Busquets, el de la Iglesia del Redendor de Madrid Rvd. Fernando Cabrera, el superintendent de l'església metodista de Barcelona Sr. Guillerm Lord, els pastors i evangelistes de Barcelona Srs. Vargas i Capó, el ministre anglès de Barcelona Rvd. Bates, el Sr. Wilfred Mac Andrew, representant del Comitè d'Auxili i D. Adolfo Araujo de la Societat Bíblica.

 

El Rvd. Estruch va llegir les cartes de l'Arquebisbe de Dublín i del Bisbe de Meath, autoritzant l’obertura del Temple, fins que pogués ser consagrat en forma oficial. Seguidament es va fer el culte seguint el ritual propi de l'església. Una cop acabat, el Rvd. Estruch va llegir un interessant treball referit a l'Església Cristiana a Espanya, que reflectia els principis de la I.E.R. A la seva intervenció va parlar de les primeres comunitats cristianes a Catalunya, fins el que va considerar la seva corrupció pels romanistes, venint a demostrar que l'Església Reformada a Espanya correspon al retorn a l'Església Nacional dels primers segles.

La reunió magna per la tarda.

 

També es van celebrar amb el local totalment ple, les intervencions dels Rvds. Nicolàs Busquets, de Terrassa, Fernando Cabrera, de Madrid i Luís de Vargas de l’antiga església de Sant Pau de Barcelona, així com del Sr. Adolfo Araujo de la Societat Bíblica i el president del Sínode, Rvd. Daniel Regaliza. L’acte finalitzà amb unes paraules de gratitut del Rvd. Estruch, qui va invocar la benedicció.

 

Altres actes.

A l'Hotel Espanya va tenir lloc un dinar amb la presència dels pastors assistents, els membres de la Junta Parroquial, els representants de l'Ajuntament i altres persones amb representació. Entre els que van dirigir la paraula van destacar el capellà anglès de Barcelona, el President del Sínode Rvd. Regaliza i en especial el Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament Sr. Vilanova.

Consagració del Temple.

 

Finalment, el 5 d'octubre de 1924, amb la presència de l'Arquebisbe de Dublín es va procedir a consagrar en forma oficial el Temple, d'acord amb el ritual propi de la nostra Litúrgia, que no difereix gaire del Llibre d’Oració Comú de l’Església Anglicana.

 

A l’ofici el Dr. Gregg va estar ajudat pel Rvd. Tomas Pulvertaft. El Rvd. Antonio Estruch, la Junta Parroquial i el Rvd. Busquets de Terrassa, els van rebre a la porta sol·licitant la consagració del Temple. Efectuada la Liturgia, el Rvd. Antonio Estruch va llegir l’Acta de Consagració i un cop signada per l’Arquebisbe es va continuar amb l’Ofici de Comunió.

Per la tarda va tenir lloc un culte de confirmacions amb la presència de 7 confirmants de Monistrol, 11 de Terrassa i 23 de Sabadell. El sermó va ser fet amb anglès per l'Arquebisbe i traduït pel Rvd. Pulvertaft.

Novament, l'assistència a aquests actes va desbordar la capacitat de Temple.

 

 

RVD. FRANCISCO TOROLLO.

 

Durant la Dictadura del General Primo de Rivera va promulgar-se un Decret en el sentit de que totes les escoles havien d’estar dirigides per un mestre titular. El Rvd. Estruch va confiar aquesta responsabilitat en la persona del senyor Juan Francisco Torollo, que era de religió catòlica romana, però posteriorment es va convertir a la nostra fe. Un temps després es va casar amb la filla del Rvd. Estruch, na Magdalena.

 

Va ser ordenat diaca de l'església l'any 1933 i posteriorment prebere.

 

 

AUGE EN LES ESCOLES DEL SR. ESTRUCH.

 

Durant la Dictadura, el partit dominant era la Unió Patriòtica de la que formava part el futur alcalde de Sabadell (que ho va ser durant els primers anys del règim franquista), el Sr. Josep María Marcet i Coll. En aquesta època es van convocar uns concursos d’Història d’Espanya, en els que el Col.legi va prendre part i aconseguí el primer premi. D’aquí va nèixer una bona amistat entre el futur alcalde i el nostre pastor.

 

Les Escoles van ser durant molts anys de les més conegudes a la ciutat. Encara avui en dia hi ha algun sabadellenc que recorda la seva pròpia assistència o la d’algun familiar a “l’escola del Sr. Estruch”.

 

MORT DEL PASTOR BUSQUETS DE TERRASSA.

L'any 1929 morí el pastor de la veïna església de Terrassa el Rvd. Nicolàs Busquets, el que va comportar que el Rvd. Estruch es fes càrrec de les dues esglésies. Amb aquesta situació va començar un temps de molt treball i sacrifici, que sols es va poder rebaixar quan el seu gendre en Juan Francisco Torollo va ser ordenat prebere.

 

 

CONFIRMACIONS.

El dia 29 de setembre de 1931 es van celebrar 30 confirmacions, entre les quals hi va haver la de Joan Baptista Estruch Cabrera, fill del pastor.

 

 

II CONGRES EVANGÈLIC ESPANYOL.

 

Es va celebrar a Barcelona del 14 al 18 d'agost de 1929, a 6 esglésies de la ciutat. A la Junta hi figuraven el Rvd. Daniel Regaliza de la Comissió Consultiva, Rvd. Fernando Cabrera a la Comissió de Programes, Rvd. Antonio Estruch com a President de la Comissió de Propaganda. Entre els 613 congressistes inscrits figuraven 52 de Sabadell. El tema general fou “L'Evangeli Etern”.

 

 

FESTES.

Durant tots aquests anys es van celebrar festes, en forma especial per Nadal, en les que participaren el nens i nenes de les escoles.

 

 

BIBLIOTECA.

A les reunions d'Esforç Cristià de l'any 1928, es va començar a parlar de crear una biblioteca pels joves de l'església. Passats quatre anys, es va tornar a plantejar el tema, començant-se en forma provisional aquest mateix any a l'escola de nenes.

 

 

COR.

Per dirigir el cor de l'església es contracta el fill del pastor de Terrassa, i que al cap d'uns anys seria pastor de l'església de Barcelona, en Joan Busquets.

 

 

LA GUERRA CIVIL.

Durant els primers dies de la guerra civil es van cremar esglésies catòliques de la ciutat, i també es va intentar fer-ho amb el nostre temple, però la decidida intervenció d’alguns veïns va poder evitar-ho. Quant l'exercit del general Franco s'estava apropant a la ciutat, els pastors de la comarca van tenir una reunió i van decidir marxar a l'estranger, però el nostre pastor Rvd. Estruch va prendre la decisió de quedar-se.



 
Església de Crist