Home Història 1907-1922: La consolidació d'una església i les seves escoles.
1907-1922: La consolidació d'una església i les seves escoles. PDF Imprimeix Correu electrònic

Mentrestant subsisteixen la fe, l'esperança i la caritat, totes aquestes tres; però la més gran de totes elles és la caritat.

1ª CORINTIS 13: 13.

 

 

L'ESCOLA PER NENES.

Des de primers de juliol de 1908 l’església té una escola per a nenes que dirigeix la Srta. Susanna Marqués, filla del pastor de Bilbao. El Senyor concedí abundants bendicions en el treball escolar, doncs poc temps després es va arribar a més de 200 alumnes.

 

 

ESFORÇ CRISTIÀ.

Durant el mesos de juny i juliol de 1908, els joves celebraren varies reunions amb l'objectiu de constituir-se en societat d'Esforç Cristià. Es preveia que els que volien associar-se passaven de la cinquantena.

Es ja en el mes de setembre de 1908, quan queda constituïda la Societat de Joves presidida per la Srta. Susanna Marqués. Com a President Honorari va ser nomenat el Rvd. Antonio Estruch. La societat s'inicia amb 27 membres actius i 17 d'associats.

 

Esforç Cristià era una Societat de Joves que tenien com objectiu el compromís de consagrar la seva vida al servei de l'església.

 

Els membres eren de tres classes:

 

Actius. Són aquells que es consideraven ells mateixos cristians i desitjaven cumplir amb l'objectiu de la Societat.

Associats. Són aquells de caràcter digne, encara que no tinguin voluntat de ser considerats cristians decidits.

Honoraris. Són aquelles persones que, encara que no fossin joves, tenien interès per la Societat.

 

 

En el període que comentem en aquest capítol, la Societat va tenir una gran implantació a les esglésies evangèliques especialment a les de la I.E.R. i a les de la I.E.E.

 

Entre les seves activitats podem destacar:

 

Estudis bíblics, canvis d'impressions i estudis de controvèrsia.

Reunions d'oració.

Vetllades amb poesies, petites obres de teatre i càntics.

Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.

Excursions.

Diada de Companyonia i Junta Anual de Membres.

Participació a les Convencions Nacionals i Regionals.

 

 

Convencions.

Els dies 16 i 17 d'agost de 1911, va tenir lloc a València una Convenció Nacional d'Esforç Cristià, a la que hi va intervenir el pastor de la nostra església Rvd. Antonio Estruch, qui va parlar de la fe cristiana en front de la superstició i de la incredulitat.

 

Durant aquests anys va destacar en forma molt especial la Convenció de maig de 1914, que es va celebrar a Barcelona, amb motiu de la visita a Espanya del fundador del Moviment Francis C. Clarck. Va tenir lloc al Palau de les Belles Arts, en front del Parc de la Ciutadella i hi varen assistir unes 5.000 persones. L'Església Catòlica va protestar davant el Govern Civil, el Govern de la Nació i el Senat però l'acte no va ser suspès.

Però la Convenció de més significat per a la nostra església, pel motiu de que va tenir lloc en el seus locals, fou la de l'any 1917.

 

Van assistir-hi 250 evangèlics i uns 300 amics i simpatitzants. En total unes 550 persones.

La festa es va celebrar al pati dels col·legis.

Es va adornar amb boix portat expressament de la muntanya de Montserrat.

Es va cobrir el recinte amb tires de paper retallat de diferents colors.

 

 

Durant el matí:

 

Després d’un cant, el Rvd. Estruch va obrir la Convenció invocant la presència del Senyor.

Feta una lectura bíblica, es va seguir amb una cadena de fervents oracions.

El primer tema a càrrec del Rvd. Estruch era: Quins mitjans poden fer-se servir per revifar la vida espiritual de les nostres Societats?. Entre altres aspectes va dir:

La primera condició era sentir la necessitat de la vida espiritual per a viure-la.

Una vegada viscuda ve el desig de transmetre-la als demés.

També sorgeix el desig de compartir amb els que tinguin el mateix sentiment.

Per assolir aquests objectius el camí es l'oració, amb un esforç continuat i pacient.

 

 

El segon tema fou presentat per en Josep Capó i era: De quina manera podem guanyar els nens de les Societats Infantils, per que formin part de les Societats de Joves?

Proposa una participació més directa dels nens a les festes que els adults celebren a l'església.

Aconsella que les reunions pels petits siguin de curta durada.

Proposa la creació d'una Comissió Infantil que fomenti la seva activitat.

 

 

El tercer tema fou presentat per Elisa Pérez, membre de l’església, amb el títol de “Com fer atractives les reunions de la Societat”.

 

 

Durant la tarda:

 

Van tenir lloc intercanvis de salutacions i missatges i en Josep Capó va agrair la bona acollida del grup de Sabadell.

En Fermí Borobia va desenvolupar el tema: Crist pel jove i el jove per Crist.

Va tornar a parlar el Rvd. Estruch en català sobre el tema: “Què som i què volem”. A la seva exposició va parlar de la església espanyola i de la església reformada, en particular, com el seu reflexe actual sobre el romanisme.

 

 

Va ser un dels moments que podríem senyalar com a històric per a la nostra església de Sabadell.

Excursions.

Altres activitats que permetien la relació entre diverses esglésies eren les excursions conjuntes i la participació en actes en comú.

 

Així amb motiu de la inauguració el mes de abril de 1908 d’un nou edifici per a escola a l'església de Rubí es va fer una excursió de 60 persones de Sabadell, unes a peu i altres amb carruatges. Hi van assistir membres de les esglésies de Gràcia, Hostafrancs, Poble Nou, junt amb els de la pròpia Rubí i els de la nostra església.

 

Vetllades.

Al veure el caire positiu que estaven prenen les activitats d’E.C., els catòlics romans van obrir un Centre de Cultura Popular al costat del local on celebràvem les activitats. Durant aquests anys van tenir lloc diverses vetllades de tipus religiós i festiu, en les que van intervenir els en aquells temps joves com Ferran Estruch, Magdalena Estruch, Ramon Rivas, Josep Ferrer, Heribert Estruch, Marina Bertrand, Pepita Betorz i altres. Entre les obres, poesies i cants interpretats destaquen “La canción del pajarito”, “La setmanada de l'obrer”, “El xicot del carboner”, “Fe, Esperança i Caritat”, “L'última calaverada”, “Quien mal siembra, mal recoge”, “Aixequen lo teló”, “La gratitud”, “Lo sacerdoci del ministeri”, coro de serenos de la zarzuela “Ayer y hoy”, etc.

 

Presidents d'Esforç Cristià.

 

En aquest període fou sempre President Honorari el Pastor Rvd. Antonio Estruch, però es van anar alternant Presidents con Susanna Marquez, Eduard de Plandolid, Alfons Pascual, Gabriel Manresa i Ramon Ribas.

 

Esforç Cristià va ser el grup més actiu en la vida de l’església en totes les etapes en que es va desenvolupar la seva activitat.

 

CONFIRMACIONS.

El 23 d’agost de 1908 el Bisbe Rvm. J. B. Cabrera, va visitar l'església de Sabadell, confirmant a 22 membres d’aquesta congregació, en la seva major part joves. La cerimònia, que va tenir lloc durant el culte del matí, fou de una gran solemnitat, cantant-se en un entorn de gran emotivitat l’himne “Firmes y adelante”.

 

El mes d’agost de l'any 1913, en una altra visita, el Bisbe va confirmar 14 persones.

 

 

ESCOLES DOMINICALS.

En una carta del corresponsal a Sabadell de la revista de l'església “La Luz” del mes de Juny de 1912 comenta, referint-se a l'escola dominical:

 

Ha costat molt treball organitzar-la i mantenir-la.

Trobar l’hora adequada per tots també ha sigut molt difícil. Finalment s'ha escollit entre les tres i les quatre de la tarda.

Els nens es reuneixen al pati de l'escola entretenint-se en jocs propis de la seva edat.

S'ha establert un sistema de vals, a la fi i a efecte de que puguin comprar Nous Testaments, Catecismes, Himnaris, etc.

També els nens fan col·lectes d’ajuda, concretament se'n va fer una per la Societat Bíblica. Els diners es van recaudar venen papers vells amb els que es va aconseguir un total de 5 ptes. La recaptació total va ser d’11 pessetes.

 

 

ENTERRAMENT AMB ASCENDENT CIUDATÀ.

 

El mes de novembre de 1914 va morir en David Martin Rossiez, marit de la Sra. Catalina Lavalee i pare de l'August Martin. Es tractava d’una família que era del nord de França amb ascendents hugonots. A l’ofici d'enterrament van assistir-hi l'alcalde, el cap de la Guàrdia Civil i notables fabricants tant de Sabadell com de Terrassa. Estava vinculat a l'empresa Filatures Seydoux de la que era directiu.

 

 

EL MISSATGE DEL REVEREND ESTRUCH.

 

A “La Luz” del mes de gener de l'any 1915, apareix un article del Rvd. Estruch que correspon als anys de la seva plenitud humana i espiritual, ja que anava a complir els 45 anys. Hem estret aquests aspectes: “El Senyor perfeccionarà la fe del creient. La fe és quelcom fonamental, ja que l'home té que sentir la necessitat de creure i confiar en Déu. El Senyor perfeccionarà fins allà on l'home no pugui arribar. Déu complirà per ell. Després perfeccionarà el seu amor. No hi ha amor a on no hi ha fe. L'home diu a vegades amor a coses que no són més que pur egoisme. El perfecte amor treu la por. El senyor perfeccionarà el caràcter. És llavors quan la voluntat moguda per l'amor de Déu produeix bones obres. L’únic mèrit està en Déu i no en nosaltres.”

 

MORT DEL BISBE CABRERA.

 

El 18 de maig de 1916, fou un dia de dol per la Església Espanyola Reformada, ja que va morir a l'edat de 79 anys el seu primer Bisbe, Rvm. Joan Baptista Cabrera.

 

Va ser nomenat President del Sínode el Rvd. Fernando Cabrera Latorre, fill de l’anterior.

 

 

MORT DEL RVD. EMILI MARTÍNEZ.

 

El Rvd. Martínez va morir el 6 de abril de 1919 a Valladolid. Com havíem escrit anteriorment fou Ministre de les esglésies de Monistrol de Montserrat i San Vicenç de Castellet, incorporant-se desprès a l'església de Valladolid. Autor de diversos llibres, alguns de caràcter històric, que van ser molt apreciats a les nacions de parla castellana.

 

ENTORN POLÍTIC.

Són anys del període monàrquic d'Alfons XIII, dels que cal destacar varis canvis de govern. En les actes hem pogut notar períodes. El primer d'ells entre 1909 i 1910 amb falta directa d'informació, que es correspon amb la Setmana Tràgica de Barcelona, i el segon amb l'acord pres per la Junta d’Esforç Cristià, l'any 1920, que va decidir no cobrar las quotes amb motiu del lock-out dels empresaris.

 

 

COMPRA DEL LOCAL DEL CARRER DEL SOL 208.

 

Al tenir coneixement de que els carlistes locals estaven fent plans per comprar l'edifici llogat al carrer Balaguer, el Rvd. Estruch va parlar amb el propietari, que li va confirmar que estava en venta i que el vendria a qui fos. Donada aquesta situació van concertar un preu de 25.000 pessetes. El document de canvi del local destinat a capella és del 27 de novembre de 1913 i l'escriptura de compravenda es va firmar el 13 de novembre de 1914, a favor de “The South of Europe Lands and Building Company”, representada per en Wilfred James Mac-Andrew Morice. L'edifici constava d’una casa al carrer Balaguer i d'unes quadres industrials, que es van convertir en escola, que estaven a la part de darrera de la casa i tenien sortida pel carrer Duran.

 

 

UNA ESGLESIA CONSOLIDADA.

L'any 1921 ens trobem davant d'una església totalment consolidada. La publicació “España Evangélica” parla de l'església de Sabadell fen-ne grans elogis. Es menciona que els cultes són molt concorreguts, especialment els dels diumenges per la tarda, i que a les escoles reben ensenyament uns 300 alumnes. També que la Societat d'Esforç Cristià treballa amb una gran activitat, fent vetllades, comentant especialment una que es va celebrar en el mes de febrer. El local estava tan ple de gent que molts van haver de tornar a casa per falta d’espai. Es calcula que hi van participar unes 350 persones. Es parla de les incomoditats del local i a les nostres lectures sobre aquest anys ja comencem a veure la il·lusió de tots per construir un nou temple.

 

 

L'UNIÓ D'ESCOLES DOMINICALS.

 

A començaments de l'any 1922, van tenir lloc a Madrid unes conferències organitzades pels comitès de l'Aliança Evangèlica Espanyola i l'Aliança Mundial per fomentar les relacions internacionals. L'objectiu d’aquestes reunions era formar una Comissió que fes els treballs necessaris per la Unió de les Escoles Dominicals. Els Rvds. Antonio Estruch i Joan Uhr van formar part de aquesta comissió.

 

 

LA NECESSITAT DE UN NOU TEMPLE.

 

A partir del moment en que el local va ser propietat de l'església, es van començar a fer aportacions per poder aixecar un temple.

 

En l'aspecte econòmic ja observem que l'any 1922 es parla de que es té una compte al Banc de Sabadell, amb més de 3.000 pessetes per edificar una capella, i ja es diu que la necessitat és apressant.

 

L’ESGLÉSIA A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1922.

 

L’església tenia 130 membres.

 

La mitjana d'assistència a les escoles de 275 alumnes. A l'Escola Dominical hi van uns 56 nens.

Formen la Societat d'Esforç Cristià 65 membres i la infantil 62.

 

Depenen d'aquesta església les missions de Monistrol i Sant Vicenç de Castellet amb 11 i 12 membres respectivament.

 

Es van fer diverses reunions d’una manera regular a locals de la Creu Alta i a Barberà, gràcies a la bona relació amb residents d’ambdues poblacions i fins i tot de les autoritats.

 

En els primers dies d'abril de 1922 va visitar l'església el missioner Dr. P. G. Bridge, que desenvolupà el seu treball a l’Índia. La primera nit va donar una conferència sobre costums y creences d'aquells pobles. Al següent dia va predicar a l'Ofici Matutí.

 

 

CONFIRMACIONS.

El 27 de setembre es va celebrar amb els germans de l'església de Terrassa un culte de confirmació, a càrrec del Bisbe Irlandès D. Ingham, amb l'assistència de 200 persones. Van rebre la confirmació 39 membres de Sabadell i 24 de Terrassa. Per raons de que es tractava d'un dia de treball, 13 candidats van quedar sense confirmar.

 

Les obres de l'església ja estaven en marxa.

 

 

DEFUNCIÓ.

A primers de març de 1923 va lliurar la seva vida al Senyor, als 19 anys d'edat, Heribert Estruch, fill gran del Pastor de l'església, i estudiant d'Enginyeria. Aquesta pèrdua fou molt sensible per tota la família i també per la congregació.

 



 
Església de Crist