Home Història 1903-1906: El naixement i els primers anys d'una església
1903-1906: El naixement i els primers anys d'una església PDF Imprimeix Correu electrònic

Quant a mi, Déu me'n guardi, de gloriar-me de res, si no és de la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món és crucificat per a mi, i jo per al món.

GÀLATES 6: 14.

 

L’ESGLESIA DE CRIST DE SABADELL.

 

En el mes d’octubre va tenir lloc la primera Junta General de l'església, durant la qual es va nomenar la primera Junta Parroquial, que va quedar formada per:

President: Rvd. Antonio Estruch.

 

Secretari: Marcel.li Elias.

 

Tresorer: Antoni Poch.

 

Comptador: Víctor Barrosa.

 

Vocal 1r. Lluís Lecoq

 

Vocal 2n. Ramon Rius.

En el mes de novembre es va fer oficial el traspàs del Rvd. Antonio Estruch Simó com a pastor de l'església.

 

El dia 28 de novembre de 1903, es celebrà la primera sessió de la Junta Parroquial de la que tenim constància en Acta. Van assistir-hi els membres nomenats a la Junta General, i va tenir lloc a dos quarts de nou de la tarda a la casa pastoral, que estava a la Via Massagué número 89.

En aquesta reunió es van prendre els següents acords:

 

Que el nom de l’església fos “Iglesia de Cristo”.

Que segons gestions fetes pel President, per tal de trobar un local adient per les activitats de la congregació, fins el moment no se n'havia pogut trobar cap degut a la prevenció amb que som mirats per les nostres idees, per les persones en les que hi ha les propietats d’aquesta ciutat.

Que a partir del primer diumenge de desembre, s'acceptarien donatius dels membres per tal de poder comprar el material necessari per l'activitat de l'església: llibres de registre, confirmacions, matrimonis, defuncions, actes, tresoreria i comptadoria, així com també un segell de metall en el que es llegeix-hi “Iglesia de Cristo Sabadell”.

 

 

S’adquirí el segell de l’Església, que va ser dissenyat per D. Àngel Cabrera, membre de l'església de Madrid.

 

Els cultes es van continuar a la casa d'en Primitiu Rifà al carrer de Gurrea, en tant s'estava buscant un nou local amb les condicions adequades.

El dia 14 de febrer de 1904 s'inicià l'Escola Dominical en una sala del domicili particular de la Sra. Maria Serra, al carrer Roger de Flor número 230.

Els dies 31 de març a 2 de abril el secretari de la “Spanish and Portuguese Church Aid Society” Rvd. Tomas J. Pulvertaft va visitar Sabadell, i va quedar molt satisfet de l'estat en que va trobar a la congregació. Quan va marxar se'l va veure molt content i motivat i va prometre obtenir les col·laboracions que fossin necessàries.

 

El mes de maig, el Rvd. Estruch, es va comprometre amb el propietari del numero 50 del carrer Sant Pau, cantonada Mendizabal 1, per llogar-hi el pis baix i les habitacions de dalt incorporades, quan es quedés sense arrendatari. Ja que el llogater tenia contracte fins el novembre de 1905 se li oferí una gratificació si entregava les claus el més aviat possible.

 

Finalment, el mes de juny es van aconseguir les claus, i es va començar a adequar a les seves noves funcions d’Església y Escola Moderna.

Per aquestes dades va tornar al seu país D. Lluís Lecocq, que era francès, nomenant-se membre de la Junta Parroquial i Delegat al Sínode al Sr. Primitiu Rifà Suriñach.

 

La inauguració va tenir lloc el dia 29 de juny de 1904 a les 5 de tarda. El culte fou dirigit pel Rvd. Nicolàs Busquets, pastor de l'església de Monistrol de Montserrat. El sermó va estar a càrrec del Rvd. Antonio Estruch. Les 100 cadires que hi havia estaven totalment ocupades. Es va llegir una carta del Bisbe, en la que mostrava la seva voluntat de visitar l'església en poc temps ja que aquest joiós dia no hi havia pogut estar.

El 14 de juliol de 1904 es celebra la primera Junta Parroquial en el local de la Secretaria del carrer Mendizábal número1.

 

El primer casament celebrat a l’església, una vegada fet el contracte civil, fou el d’en Victor Barrosa i na Matilde Costa.

 

El 28 d'agost, va visitar l'església el Molt Rvm. Bisbe de la I.E.R. Juan Bautista Cabrera, desenvolupant-se els oficis matutí i vespertí amb una gran solemnitat. El Bisbe Cabrera es va mostrar molt content pel culte, el local i els membres de l’església.

Ja a l'abril del 1905 va visitar Sabadell novament el pastor Tomas J. Pulvertaft, que es va sentir entusiasmat al veure el treball fet.

 

Al mes de novembre de 1905, el Rvd. Estruch va rebre un regal d'un amic, que va ser un molt valuós servei de plata per la comunió. Mai es va saber qui va fer tan esplèndid regal.

 

 

EL COL.LEGI MODERN.

El febrer de 1905 es va rebre l'autorització del Bisbe per començar l'activitat del Col·legi. Les classes no es van poder inaugurar oficialment, i en principi es van començar a donar a la sagristia, esperant trobar un local adequat. Els alumnes que fossin membres de la congregació haurien de pagar una pesseta, pels que no en fossin el preu es va deixar al bon judici del Rvd. Estruch, encara que hauria de procurar no cobrar menys de dues pessetes.

 

Les classes van començar el 27 de febrer de 1905, amb una dotzena de taules de dos alumnes cada una. Es van posar aparells de llum de gas per les classes de nit. Es van matricular 6 alumnes de dia i 5 adults i 4 noies per a les classes de nit.

 

El mes de novembre el Rvd. Estruch va començar els tractes per llogar la casa dels números 208 a 226 del carrer Balaguer (avui carrer del Sol).

Un dia del mes de desembre de 1905 per la tarda, el Rvd. Estruch va ser sorprès per la visita d’un Inspector d’Instrucció Pública, acompanyat d'un agutzil. Van entrar a la sagristia i el pastor els va indicar que allò no era cap escola, sinó que es tractava de seva pròpia casa, en la que tenia perfecte dret a donar classes particulars. No van servir de res les seves al·legacions i l’Inspector li va indicar que no podria fer ensenyament en tant no complís amb els requisits que fixava la llei. Les denúncies foren formulades pels mestres Srs. Roura i Carles.

El mes de desembre es va firmar el contracte d'arrendament del carrer Balaguer. El pagament es va establir en 195 pessetes cada trimestre, de les que el Rvd. Estruch pagaria la part pertanyent a la seva vivenda.

 

Finalment, es van sol·licitar les autoritzacions corresponents i l'escola fou autoritzada el 16 de novembre de 1906.

 

 

L'ESGLÉSIA I LES ESCOLES A FINALS DE 1906.

 

La congregació incloïa a finals de l'any 1906, 54 membres combregants, 17 fills menors d'edat i 12 catecúmens, amb un total de 83 persones.

 

Les escoles estaven formades pels grups de pàrvuls, nens, treballadors i treballadores. El nombre d'assistents era variable, així mentre els pàrvuls van tenir un mínim de 21 nens al mes d'agost i un màxim de 27 al novembre, els nens un mínim de 15 al febrer i un màxim de 41 al juny. Per altra banda l'assistència de treballadors/res va ser molt minsa a febrer 9 i 4 respectivament i bastant alta a novembre 33 i 17 per cada grup.



 
Església de Crist